La nostra societat menysté les paraules. Les paraules, una eina massa poderosa però a l'abast de tots. Una arma al servei de tota la societat, a un i cadascun de nosaltres, per mostrar als altres el què sentim, el què volem i el què no volem i, en resum, per expressar-nos. Les paraules no són més que la forma tangible de les idees, i durant segles i segles han servit per professar-les i amagar-les. No obstant, no semblem ésser conscients d'aquest fet. Una simple ullada al nostre voltant ens farà veure que hom diu el què no fa i viceversa, des de la persona més propera acabant per aquells en els que algun dia algú els ha confiat el seu vot. Polítics, em general, capaços d'elaborar discursos fàcils sense cap mena de mirament en la coherència, farcits de poc més que d'un màrqueting agressiu on l'enginy queda fora de joc. Potser el què fallen són les idees que, per tant, no hi ha paraules que puguin expressar, però sembla que aquesta pràctica sigui, en efecte, bastant estesa avui en dia. Certament, un mal hàbit adquirit, oi? No sóm conscients del què tenim.
"While the truncheon may be used in lieu of conversation, words will
always retain their power. Words offer the means to meaning, and for
those who will listen, the enunciation of truth." V, V for Vendetta, 2006.
0 comentaris:
Publica un comentari